La maternitat sense gàbia, un repte de bones pràctiques del sector porcí

L’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb col·laboració del projecte EUPIG, van organitzar ahir a Vic, una jornada on es van donar a conèixer els reptes més importants de futur pel sector porcí, les bones pràctiques ramaderes que s’estan duent a terme actualment per fer-hi front.

Pol Llonch, de la UAB, va parlar sobre la maternitat sense gàbies. Segons va explicar, els sistemes actuals de maternitats en gàbies tenen com a principal avantatge la reducció de la mortalitat en garrins, però en canvi, no permeten moure’s a la truja amb normalitat i això els hi genera un major estrès.

Alguns països ja han prohibit les gàbies de maternitat, com són Suïssa, Suècia,  i Noruega. Altres, com el Regne Unit, hi ha un 50% de maternitats que es produeixen sense gàbia.

Segons va explicar Lloch, a Catalunya s’estan realitzant proves en dues granges: una a la comarca de La Selva i l’altra, a Les Garrigues.

Aquestes han passat de les maternitats en gàbia a un sistema de confinament temporal, que no consisteix en maternitats totalment sense gàbies (‘free farrowing’), sinó que es mantenen les gàbies durant les primeres hores després del part (48-72 hores). Passat aquest període, les gàbies s’obren. Cada paridera oberta disposa d’entre 5,5 i 6 metres quadrats.

Els resultats productius d’aquestes granges són encara preliminars, però semblen indicar que els guanys productius d’aquests sistemes són satisfactoris. 

Ricard Parés, director de PORCAT, va parlar principalment sobre la bioseguretat a les granges. Durant la seva intervenció, Parés va animar als ramaders a millorar les instal·lacions per adaptar-se a les noves exigències de bioseguretat, i a obtenir una formació òptima sobre aquest aspecte. Especialment pel que fa als vestuaris, els molls de càrrega, la gestió dels animals morts i la neteja i desinfecció, tant de granges com dels camions de transport de bestiar.

La presentació de l’Emma Fàbregas, de l’IRTA va girar al volant de l’escuat en porcí, una pràctica que es realitza per evitar la caudofàgia, però no l’evita al 100%, i, a més, pot produir dolor crònic.

Per aquest motiu, Fàbregas va explicar que s’ha proposat utilitzar factors que evitin l’estrès (enriquiment ambiental, dieta, genètica...) que si bé tampoc eviten al 100% la caudofàgia, sí que la redueixen, i eviten el dolor crònic que causa l’escuat.

En relació al material d’enriquiment, si bé la palla és el que prefereixen els porcs, hi ha altres alternatives com tubs de plàstic, cadenes desgarrables, cadenes metàl·liques o troncs. 

Durant la jornada es van entregar els premis a les millors granges. La granja premiada va ser ‘La Manresana’ (Anoia), que utilitza un sistema rotatori de materials d’enriquiment entre les diferents corralines.