Cal replantejar-se un canvi en el sistema de les sales de maternitat?

Les sales de maternitat, anomenades parideres, són un tema de debat constant dins el sector porcí. El fet que no hi hagi una normativa en ferm que estipuli l’espai necessari de la paridera, fa que la seva tipologia sigui diversa.

A Catalunya, el sistema més utilitzat és la paridera amb gàbia, que es va introduir per primera vegada al nostre país en la dècada dels 60 amb el principal propòsit de reduir el risc que la truja aixafés als seus garrins. No obstant, aquest sistema planteja problemes de benestar per als animals que veuen molt limitat el seu moviment.

En els darrers anys, han començat a sorgir noves estructures que disposen de més espai per garantir la mobilitat de l’animal. Hi ha algunes que permet a la truja moure’s lliurement i d’altres que incorporen la gàbia convencional només per garantir un part sense perill d’esclafament de garrins.

En un moment en què el consumidor és cada vegada més exigent amb les condicions que viuen els animals i està més conscienciat amb el benestar animal, cal replantejar-se un canvi en el sistema de les sales de maternitat? Quins reptes plantegen les noves estructures? Pot afectar aquest canvi a la productivitat de les explotacions? Quina inversió caldria fer per adaptar les granges a aquests tipus de parideres?

Sobre els diferents sistemes i les tendències de futur en parideres parlem en aquesta primera vídeo-entrevista PORCAT amb el veterinari i professor de la UAB, Pol Llonch Obiols.