Com reduir la caudofàgia, l'experiència danesa

“Estratègies sectorials per a la prevenció de la caudofàgia i per evitar l’escuat rutinari en porcí” és un projecte pilot innovador per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, presentat i aprovat en la convocatòria de l’any 2018 del DARP. Es tracta d’un projecte col·laboratiu on els membres del consorci prenen els següents rols: PORCAT (líder), Selección Batallé SA, Corporación Alimentaria Guissona, SA i Granges Terragrisa, SL són les empreses que participen en les proves pilot a granges, IRTA és el centre de recerca contractat i INNOVACC és el coordinador.

Aquesta setmana, PORCAT ha entrevistat a Michael Agerley, veterinari consultor danès i propietari de Porcus, qui ens ha explicat com es tracta a Dinamarca la caudofàgia. 

1. PORCAT participa en un estudi impulsat pel clúster carni INNOVACC per buscar alternatives per reduir la caudofàgia (mossegada de cues en porcs) a les granges. Quina és la situació a Dinamarca? Quines tècniques s'estan implementant per evitar aquesta pràctica?
A Dinamarca hem posat en marxa una sèrie de mesures per evitar la caudofàgia que de moment estan funcionant realment bé. Per exemple, sabem que com més sans estiguin els animals, menys riscos de mossegada de cua hi haurà. Es recomana que els porcs estiguin lliures de malalties com el PRRS i el Circovirus (PCV2) i d'infeccions com les úlceres gàstriques.

També està funcionant incloure alts nivells de fosfat als aliments dels animals, així com la correcta ventilació a les granges. És important evitar els corrents d'aire / ventilació per sobre dels porcs, ja que la pudor pot estressar als animals.

Per reduir la mossegada de cua és important també que els animals tinguin accés lliure a l'aigua i a l'aliment i que els porcs disposin de l'espai suficient com per poder-se moure sense problemes.

2. Quines recomanacions aconsella per quan es detecten signes d'agressió?
Quan veiem signes d'agressió, un bon truc és obrir la porta del corral perquè els porcs puguin sortir corrents al passadís durant un dia o dos. D'aquesta manera, sovint perden interès en mossegar-se les cues.

També és recomanable donar als porcs palla o serradures diàriament, ja que té un efecte calmant.

3. S'ha aconseguit erradicar l’escuat a les granges daneses?
Només hem registrat algunes granges que hagin aconseguit evitar el tall de cues definitivament, sobretot, aquelles que han aplicat els consells i tècniques esmentades anteriorment.

Per reduir aquesta pràctica a PORCUS estem documentant el comportament de la caudofàgia a totes les granges a través del desenvolupament d’una aplicació per a Android / IOS d’ús gratuït per a grangers. Això ens permet veure quines tècniques funcionen i quines altres es poden aplicar per evitar la mossegada de cues i així, acabar definitivament amb l’escuat. L'aplicació es diu Porcus i actualment s'està utilitzant a diversos països.

4. Té coneixement de com estan tractant la caudofàgia altres països de la Unió Europea? Hi ha algun país en concret que li agradaria destacar per les seves bones pràctiques o pel desenvolupament de plans d'accions nacionals que eviten les mossegades de cues?
Suècia és un país admirable pel que fa a la prevenció de la caudofàgia i la reducció del tall de cues en porcí. Al país escandinau, tan sols entre el 2-4% dels porcs pateixen mossegades de cua.

El seu èxit principalment es deu al fet que els porcs disposen d'un major espai a l'estable d'engreix, la qual cosa és important per evitar les mossegades.

5. Quin paper juguen els veterinaris en la prevenció i avaluació del risc d'un possible brot de caudofàgia dins d'una explotació?
Els veterinaris danesos utilitzem una checklist que ens ajuda a avaluar el risc d'un possible brot de caudofàgia analitzant diversos aspectes: en primer lloc, el maneig de l'alimentació, i en concret l'accés al pinso i a l'aigua. La composició de l'aliment i les dosis d'administració també es tenen en compte. També analitzem el tipus de ventilació, ja que una dolenta qualitat de l'aire pot estressar als animals. Un altre aspecte important, com s'ha comentat anteriorment, és l'absència d'algunes malalties com PRRS o Circovirus. Finalment, tenim en compte la genètica, ja que les diferents races i línies genètiques tenen comportaments diferents davant de les mossegades de cua.

6. L'any 2019, Dinamarca va decidir endurir les seves normes sobre l’escuat. Quin balanç en fa? Quina resposta estan tenint els ramaders amb les noves mesures establertes?
A Dinamarca mai ha sigut legal practicar l’escuat, llevat que el granger pogués demostrar que realment existís un problema de caudofàgia. No obstant això, encara que la llei establia que l'agricultor podia tallar la cua al 50% del total de porcs, segons informacions del ministeri danès, a Dinamarca s'aplicava l’escuat al 98,5% dels animals.

Amb l'objectiu de reduir aquest percentatge, el 2019 el Ministeri de Medi Ambient i Alimentació danès va decidir endurir la normativa. Els ramaders porcins han de portar un llibre de registre dels animals als quals se'ls hi ha practicat el tall de cua i elaborar una avaluació dels riscos que justifiquin aquesta mesura així com un pla d'acció per a evitar-la.

7. Catalunya, a l'igual que Dinamarca, també és exportadora. Creu que el tall de les cues en porcs pot repercutir en les exportacions?
Dinamarca ven 15 milions de garrins a 30 kg per any. Seria molt difícil exportar amb cues senceres en aquest moment. La majoria de compradors de garrins envien informació sobre el comportament de mossegada de cues a la granja d'origen; d'aquesta manera, la granja de mares pot reduir la cua si es considera necessari.

Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (cooperació per a la innovació) del PDR de Catalunya 2014-2020